Els epidemiòlegs ens diuen que la COVID-19 no va ser un "cigne negre". Al llarg de la nostra vida, hi haurà pandèmies igualment greus, si no més. I quan arribi la propera, la Xina, Singapur i potser el Vietnam estaran més ben preparats perquè hauran après d'aquesta terrible experiència. Pràcticament tots els altres països, inclosa la major part del G20, seran tan vulnerables com ho eren quan va arribar la COVID-19.
Però, com pot ser això? Al cap i a la fi, no està el món encara lluitant contra la pitjor pandèmia del segle, que ja ha matat gairebé 5 milions de persones i ha obligat els governs a gastar uns 17 bilions de dòlars (i la xifra continua augmentant) per mitigar els danys econòmics? I no han encarregat els líders mundials els principals experts que esbrinin què ha anat tan malament i com podem millorar-ho?
Els grups d'experts ja han informat, i tots diuen més o menys el mateix. El món no gasta prou en el seguiment dels brots de malalties infeccioses, tot i el seu potencial de convertir-se en pandèmies. Ens falten reserves estratègiques d'equips de protecció individual (EPI) i oxigen medicinal, o capacitat de producció de vacunes addicional que es podria augmentar ràpidament. I les agències internacionals encarregades de la seguretat sanitària mundial no tenen mandats clars ni finançament suficient, i no rendeixen prou comptes. En poques paraules, ningú està a càrrec de la resposta a la pandèmia i, per tant, ningú no n'és responsable.
Resum de Chinadaily
Data de publicació: 29 d'octubre de 2021