Nota de l'editor: La Xina ha aconseguit èxits notables en la construcció d'un país socialista modern sota el lideratge del Partit Comunista de la Xina, cosa que pot ajudar altres països a traçar el seu propi camí cap a la modernització. I el fet que ajudar a construir una comunitat global amb un futur compartit sigui un dels requisits essencials de la modernització de la Xina demostra que està complint amb la seva responsabilitat global d'ajudar altres països a impulsar el seu desenvolupament. Tres experts comparteixen les seves opinions sobre el tema amb China Daily.
La Xina no està "en ascens", sinó que està tornant a —i potser a punt de superar— la seva antiga centralitat a l'escenari mundial. La Xina ha tingut tres iteracions globals al llarg de la història: una "Edat d'Or" que abasta la dinastia Song (960-1279); un període de domini durant les dinasties Yuan (1271-1368) i Ming (1368-1644); i el retorn a la centralitat de Deng Xiaoping a la dècada de 1970 a Xi Jinping en l'actualitat.
Hi va haver altres grans períodes on la història mundial i la xinesa es van intersectar. Tanmateix, al XXè Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina, que acaba de concloure, el país va adoptar un model estructural destinat a una presa de decisions més ràpida i eficient, del qual podem deduir la intenció del país de completar el seu retorn a la centralitat en un nou ordre mundial basat en l'eficiència i la prosperitat interna.
El 20è Congrés del Partit va confirmar Xi Jinping com a nucli del PCX i va formar un nou Comitè Central del PCX de 205 membres i un nou Comitè Permanent del Buró Polític del Comitè Central del PCX.
Hi ha diversos punts importants d'interès aquí per a qualsevol estudiós de política exterior disciplinat.
En primer lloc, principalment a Occident, l'assignació del poder executiu al líder xinès s'ha descrit com a "sobrecentralitzada". Però a Occident, sobretot als Estats Units, la idea de la "presidència executiva" i l'ús de "declaracions de signatura" són una centralització radical que permet als presidents anul·lar la legislació, cosa que ha guanyat protagonisme des de les presidències de Ronald Reagan fins a Joe Biden.
En segon lloc, és important destacar dues característiques de les declaracions del secretari general del Comitè Central del PCX, Xi Jinping, al 20è Congrés del Partit: la democràcia amb característiques xineses i els mecanismes de mercat amb característiques xineses.
En el context xinès, la democràcia consisteix en operacions diàries del partit i eleccions/seleccions a nivell nacional o l'equivalent al "govern local" en països com Alemanya i França. Quan es contraposa amb el "poder directe" als nivells del Comitè Permanent del Buró Polític, el procés de presa de decisions de la Xina és un mitjà per a l'agregació de dades i informació "en temps real" per garantir una presa de decisions rellevant i eficient.
Aquest model local és un contrapès important a l'autoritat nacional, perquè la presa de decisions directa competeix amb l'eficiència i la rellevància. Per tant, aquesta seria una característica clau a observar en els propers anys com a part del paradigma de governança xinès.
En tercer lloc, els "mecanismes de mercat" en el socialisme amb característiques xineses signifiquen maximitzar l'elecció local alhora que garanteixen la "prosperitat comuna". L'objectiu aquí és utilitzar el mercat per identificar i classificar prioritats, i després —exercint la presa de decisions directa— executar decisions, implementar-les i revisar-les per obtenir la màxima eficiència. La qüestió no és si s'està d'acord o en desacord amb aquest model. Prendre decisions per aconseguir la prosperitat comuna per a més de 1.400 milions de persones no té precedents al món.
Potser el senyal i el concepte més destacat expressat per Xi en les seves declaracions al 20è Congrés del Partit és la demanda d'"unitat", "innovació" i "seguretat" sota el protocol actiu de "modernització".
Amagats dins d'aquests termes i conceptes hi ha els sistemes de desenvolupament més ambiciosos i complexos de la història: la Xina ha tret més persones de la pobresa que qualsevol altre país de la història de la humanitat, ja que la seva quota del PIB mundial s'ha quadruplicat; la Xina produeix més enginyers cada any que qualsevol altre país; i des que l'AlphaGo de Google va vèncer Fan Hui a l'antic joc de go el 2015, la Xina ha liderat el món en educació, innovació i implementació de la intel·ligència artificial.
La Xina també té el segon nombre més alt de patents en vigor i lidera el món en fabricació i generació de comerç, així com en exportacions de tecnologia.
Tanmateix, els líders xinesos també s'enfronten a reptes sense precedents, d'un tipus mai vist abans. A nivell intern, la Xina ha de completar la seva transició cap a l'energia neta sense retrocedir a l'ús del carbó i altres combustibles fòssils, i contenir eficaçment la pandèmia de la COVID-19 tot mantenint el creixement econòmic.
A més, el país ha de restaurar la confiança en el seu mercat immobiliari. La prosperitat indueix cicles de demanda i crèdit inflacionistes, cosa que fa augmentar el deute i l'especulació. Per tant, la Xina necessitarà un nou model per fer front al cicle d'"auge i caiguda" per estabilitzar el seu sector immobiliari.
A més, geopolíticament, la qüestió de Taiwan camufla un problema més ampli. La Xina i els Estats Units es troben enmig d'un "canvi d'alineament" en l'ordre mundial que està sorgint sense el diàleg diplomàtic habitual dels darrers 60 anys. Hi ha una "cartografia hegemònica" superposada, on els EUA envolten militarment els interessos xinesos mentre que la Xina domina econòmicament i financerament en zones que abans eren aliades amb Occident per defecte.
Quant a l'últim punt, però, el món no tornarà al bipolarisme. Les tecnologies empresarials signifiquen que tant les nacions més petites com els actors no estatals ocuparan un lloc destacat en el nou ordre mundial.
Xi ha fet la crida correcta per un món compromès amb el dret internacional, la integritat sobirana i la prosperitat global compartida, per tal de cultivar un món pacífic. Per aconseguir-ho, la Xina ha de liderar el diàleg i el sistema d'"ajuda empresarial" dirigit al desenvolupament pragmàtic, la sostenibilitat ambiental i la millora contínua de la qualitat de vida a tot el bé comú global.
Per Gilbert Morris | China Daily | Actualitzat: 31-10-2022 07:29
Data de publicació: 31 d'octubre de 2022